Els petits gestos són poderosos

El primer Documentalitza’t del 2013 tracta dels efectes del vehicle privat al mediambient

El doumental suggereis que no som
conscients de la responsabilitat
que comporta conduir un automòvil

CRÒNICA.- Un moment per aturar-se i compartir una idea de la vida. Per definició,  els membres dels Bancs del Temps creuen en el canvi, en posar en comú i debatre punts de vista diferents per acostar-nos a un món millor. Per tancar la setmana verda de Lluïsos de Gracia s’organitza la projecció d’un documental d’interès mediambiental seguit d’una tertúlia. El Documentalitza’t és una iniciativa duta a terme per l’entitat del Barri dirigida als usuaris per poder reflexionar sobre qüestions socials. Veïns i amics que es troben aquest diumenge a la tarda per unir els seus petits gestos i arreglar de mica en mica el nostre planeta.

Anualment s’organitzava una calçotada compartida entre els horticultors urbans del barri de Gracia. L’èxit d’aquesta iniciativa va permetre crear La Verdinada; una setmana que agrupa diverses activitats que tenen en comú una mateixa temàtica, la preocupació pel medi ambient. En aquesta edició s’han organitzat, a més a més d’aquest dinar popular, sortides ambientals, xerrades informatives sobre els gasos més contaminants, consells per reduir-los i diversos tallers.

El llibre de receptes elaborat pel Banc del Temps de Trinitat Vella serà una mostra de les activitats de la entitat a les Jornades Interculturals del barri

ENTREVISTA.- Dolors Albertí i Maria Assumpta Chamorro són gestores del Banc delTemps de Trinitat des dels seus inicis. Totes dues van participar als tallers de cuina i van dur a terme l'elaboració del llibre 'Menja't el món', juntament amb Fatima Hassoun la tercera gestora. Ens expliquen la història d’aquest projecte. 

Vídeo editat per: qüestiódetemps

Música: The Shins - -New Slang

Marta Curull Sentís

Montserrat Pujol i Xavier Cacho: ‘Entenem el BdTE com un programa viu, en procés i sempre millorable’

El Banc del Temps escolar es consolida com un projecte internacional i s’han començat les previsions per la seva exportació a Xile

ENTREVISTA.- Montserrat E. Pujol Panavera va crear la idea dels Bancs del Temps Escolars l’any 2006 quan va fer una recerca sobre l’Aprenentatge entre parelles d’iguals i va presentar una memòria on recollia tota la seva experiència. Xavier Cacho Labrador va unir-se a la iniciativa i ha participat en l’elaboració de la Guia Didàctica i dels articles que s’han publicat per fer difusió dels BdTE. Conjuntament amb la resta de professors que apliquen el programa a les escoles, tots dos impulsen el Grup de Treball que s’encarrega del desenvolupament del projecte.

Quina ha estat l’evolució del projecte dels Bancs del Temps Escolars?

EL BdTE té els seus orígens l’any 2006 amb la confecció i implementació d’un programa d’acció tutorial anomenat Aprenentatge entre parelles d’iguals en el marc d’una llicència d’estudis del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest programa tenia com a finalitat fomentar les relacions d’amistat i cooperació entre els alumnes i, alhora, prevenir possibles conflictes. Després d’aquesta primera implementació, els resultats de la recerca ens van demostrar la utilitat del programa per a millorar la convivència, el rendiment dels alumnes i les seves habilitats comunicatives.

Per altra banda, el nucli del programa és l’intercanvi de coneixements i habilitats entre els alumnes, fet que l’associa clarament amb la metodologia dels Bancs del Temps comunitaris. Per aquesta raó, i arrel de les trobades amb la Sra. Elvira Méndez i la Sra. Josefina Altés de l’Associació Salut i Família, vam optar per anomenar-lo Banc del Temps Escolar.

L’evolució del BdTE va continuar amb la realització de cursos de formació per a docents, l’elaboració d’articles per a revistes, la participació en diferents jornades i tallers, la implementació del programa en diferents centres educatius, l’organització de la primera Jornada BdTE, la publicació de la Guia Didàctica i, aquest mateix curs, la creació d’un Grup de Treball BdTE.

Quines utilitats té el BdTE? Quins beneficis aporta?

Com hem dit abans, el BdTE té la finalitat de millorar la convivència entre els alumnes, augmentar el seu rendiment i  potenciar les seves habilitats comunicatives.

Per altra banda, el programa també aprofita la riquesa de la diversitat que presenten les aules, té molt present que tots els alumnes són importants i promou que tots tinguin èxit, facilita la coneixença i l’atansament dels docents i els alumnes, potencia que la família participi en el procés educatiu dels seus fills i possibilita la relació del centre educatiu i l’entorn.

Té algun aspecte que encara volen millorar?

Respecte a les millores, pensem que el BdTE és un programa que ha anat evolucionant amb el temps i s’ha anat adaptant a diferents contextos educatius. Així, entenem el BdTE com un programa viu, en procés i, per tant, sempre millorable. Actualment, hi ha una implementació que està focalitzant en les habilitats comunicatives, una altra en l’adaptació del BdTE a nens i nenes de 6 anys que encara no saben escriure ni llegir correctament, etc. És per això, que el BdTE no té encara una versió definitiva i el programa no està totalment tancat. En definitiva, la seva adaptabilitat i flexibilitat suposen que sempre evolucioni.

Com va sorgir la relació amb Mauricio Dorfman? Què va suposar la trobada?

L’any 2008 es va presentar el BdTE en unes jornades del Banc del Temps Comunitari en les quals ell va assistir. Des d’aquell moment, el Sr. Mauricio Dorfman va estar interessat pel programa.

Després de diferents contactes per correu electrònic, aquest any ens vam trobar amb ell personalment a la seu de l’Associació Salut i Família i vam parlar de la possibilitat d’aplicar el BdTE a Xile.

Quin ús es fa de la Guia Didàctica? Quina importància té per la implementació del BDTE a Xile?

La guia didàctica és un document que inclou les informacions i orientacions necessàries per tal que qualsevol docent

La majoria dels nostres lectors no han realitzat cap intercanvi aquest últim mes

Trinitat Vella es prepara pel Mercat d’Intercanvis 'Rep i Dóna'

El dissabte 16 el Banc del Temps organitzarà una jornada on els veïns podran bescanviar objectes sense diners

El Centre Cívic del Barri es convertirà la setmana vinent en un  punt de recollida de tot tipus d’objectes.  El segon mercat d’Intercanvi del Banc del Temps de Trinitat Vella se celebrarà al voltant de les activitats organitzades pel dia de la dona, tot i    que finalment es muntarà una setmana més tard per tal de no interferir amb els esdeveniments que ja s’han preparat al barri per aquest dissabte.

Des de l’entitat, pretenen difondre el projecte i demostrar que allò que tu no valores o ja no necessites, pot ser molt útil per algú altre i que un altre tipus de transaccions són possibles sense que facin falta els diners. Així el mercat funcionarà amb punts:

Rosa Benavides: “Un banc del temps funciona quan sap adaptar-se als usuaris que té”

Una de les usuàries més actives de Barcelona ens parla del funcionament dels bancs de la ciutat i revela estratègies per millorar-los

La Rosa (camisa lila) es va apuntar al banc del temps després de patir una malaltia que li va fer perdre la vista i la va obligar a jubilar-se abans d’hora. És usuària dels bancs de Gràcia, la Barceloneta, St. Martí i Sarrià, i reconeix que l’intercanvi de temps la va ajudar a sortir d’una depressió a l’adonar-se que encara podia fer moltes coses. 

Imatge del sopar de nadal del Banc del temps de Gràcia cedida per l’entitat.

ENTREVISTA.- Bon dia, Rosa. Partint de la teva experiència, quin creus que és el millor model de funcionament per un banc del temps?

M’agrada la unió dels bancs dins de l’Associació pel desenvolupament dels Bancs del Temps de la que formo part, perquè tots col·laborem compartint experiències. El que no té un banc ho té l’altre, i crec que és la millor manera d’ajudar a millorar cada banc en particular. Ara, el que funciona millor és que cada banc s’adapti a la gent que té.

Per exemple?

A Gràcia hi ha molta gent jove i avis i es practica molt l’intercanvi generacional. A la Barceloneta hi ha més estrangers i gent gran i molta oferta de tasques domèstiques, mentres que a Gràcia s’ofereixen més serveis tecnològics. El més pràctic és que cadascú s’apunti al banc que li quedi més a prop perquè està demostrat que és la millor manera per estar actiu i poder-s’ho combinar per fer molts intercanvis.

Què recomanaries a aquells Bancs del temps que comencen?

Que visitin tots els bancs que puguin per fixar-se en com funciona cadascun i que els secretaris o gestors es crein la seva pròpia idea, com si fossin aprenents d’un ofici. A Gràcia per exemple hi falten manetes i a Rubí és el que més tenen! El que ara s’intentarà és que els de Rubí puguin fer serveis als usuaris de Gràcia arribant a algun tipus d’acord per cobrir-los el desplaçament.

Fins divendres vinent

Dues usuàries del Banc del Temps de Gràcia dediquen una hora a la setmana a conversar en català

La Belén és una pintora basca, mare de família i la Rosa és una caracteritzadora i estilista jubilada, però les dues comparteixen la passió per l’intercanvi. 

Imatge realitzada per l’equip de questiodetemps.

CRÒNICA.-La Rosa i la Belén es van conèixer en el programa de parelles lingüístiques de la Generalitat de Catalunya uns mesos enrere i tot xerrant van descobrir que les dues formaven part del Banc del temps de Gràcia però encara no es coneixien. Des de llavors, la Belén recull a la Rosa un cop per setmana i se’n van a berenar. “Una bona manera d’aprendre català i de fer nous amics”, diu la Belén. I la Rosa l’ajuda a millorar la llengua a canvi d’una sortida i un taló de temps.

Un cop instal·lades a la terrassa del bar del cantó de casa la Rosa, l’únic que no està ple de seguidors de futbol mentre es disputa el Barça-Madrid, es parla de la utilitat del banc del temps. “Al mes de gener vaig fer venir un jardiner, una esteticista i un lampista. Vaig portar dos pantalons a cosir i encara vaig demanar que em portessin a l’Ikea i que una bona amiga em netejés les anxoves! Són coses que ja no puc fer perquè quasi no m’hi veig, i em vaig estalviar uns 300 euros!”.